Les emocions en la gestió de conflictes.

• Descripció del cas:

A la classe de Tercer tenim un nen que ja fa classes amb la professora d'Educació Especial, no té cap malaltia ni trastorn diagnosticat, però el seu comportament és tant destructiu per la classe i per ell mateix que se li fan classes amb la professora abans esmentada. Se'n riu dels companys quan s'equivoquen, pega quan algú li diu alguna cosa que no li agrada, no sap gestionar les seves emocions i les canalitza amb violència física i psicològica cap a tothom, siguin monitores de menjador, companys de la classe i companys de l'escola. Amb els i les mestres es mostra desafiador, no és violent però li costa acceptar les normes que aquest/es marquen per a la classe i l'escola.

• Estratègies pensades a nivell individual per a resoldre el cas (Autoanàlisis):

En aquest grup de tercer jo li faig reforços, així que depenent del dia, jo tinc un grup de 7/8 alumnes on de vegades en "X" hi és i de vegades no, altres dies també he fet classe només amb ell i una altre alumna que necessita un suport més gran.
Les estratègies que he utilitzat són:

Parlar-li de com afecte negativament el seu comportament a la resta de la classe.

Donar-li a entendre mitjançant la paraula (una explicació oral) que ell mateix està perdent, ja que amb el seu comportament perjudica el seu aprenentatge.

Dir-li quan està molt inquiet/nerviós/descontrolat que marxi una estoneta fora de la classe, respiri una una estona i torni quan cregui que està més tranquil i pot controlar-se millor.

• Estratègies aportades pels companys del curs o del centre, experiències d'altres o fonts teòriques:

El que van acordar la tutora amb la professora d'Educació Especial va ser fer un full de seguiment per tal de que a casa seva tinguessin constància de quin era el treball i comportament del dia a dia, així des de casa es podria incidir més en el control del nen.
Aquesta mateixa setmana la mare ha vingut trucada per l'escola per posar en constàncies algunes actituds força desagradables, i bé hem estat informats de la situació personal que viu i això ens dóna un perquè del comportament del nen, a partir d'aquí s'han proposat unes activitats per treballar el control de les seves emocions.
Avaluem que quan el nen treballa en un grup molt reduït (ell i com a molt dos més), el seu comportament canvia moltíssim, és quan està en grup que no controla les seves emocions i impulsos.
Per la part familiar, el nen i la família, amb ajuda professional exterior  han començat a treballar pautes de comportament a casa.

• Proposta definitiva d'estratègies que heu fet servir(o faríeu servir) per a resoldre definitivament aquest cas:

Col·laborar i tenir una comunicació constant amb la família per tal de continuar les pautes marcades pel professional extern.

Continuar amb el full de seguiment que avalua en 0=gens  1=una mica  2=bastant i  3=molt tres ítems que són comportament, deures fets i ha treballat a classe? per tal de poder avaluar la seva progressió i resolució del cas.

Treballarem l'identificació d'emocions mitjançant imatges, aquestes podran ser de nens petits jugant tots en harmonia, nens barallant-se, algú que pega amb un altre, un avi patint, fotos de diferents tipus de família. Ell haurà d'explicar que sent en el moment de veure aquestes fotos, tenint com a suport el/la mestre al costat i unes imatges que relacionin cares amb emocions.

Treballarem l'empatia mitjançant el role-playing, per exemple aquesta setmana ha posat en ridícul i s'ha mofat d'una monitora de menjador, aquesta monitora resulta que és la mare d'una companya seva, així que agafarem la seva companya, ell, un/a mestre que farà de monitora de menjador i repetirem l'acció al revés. Ell serà la seva companya i la companya serà ell, anirem parant el "joc" quan així ho creiem oportú per donar temps a explicar i preguntar quines són les emocions i sensacions que sorgeixen, com els i com afecten aquestes, els fa sentir bé o malament, si se senten malament com ho podrien canviar, i acabar amb un compromís de que no és bo que es torni a produir i abans que passi, donar avisos perquè el puguem ajudar.

No Utilitzar mai la paraula càstig, ni que ell se senti castigat, en cas de necessitar frenar-lo li donarem un espai tranquil, perquè ell pugui allà descansar, parar, respirar, prendre consciència de les seves emocions i donar-li l'oportunitat de dominar-les.