Aprendre hauria de ser com anar per la corda fluixa, un ho ha de fer sol, encara que necessiti ajuda.
diumenge, 11 de març del 2012
TANCAMENT DEL CURS
Aprendre hauria de ser com anar per la corda fluixa, un ho ha de fer sol, encara que necessiti ajuda.
Avaluació del Curs.
Avaluació del Curs.
Bé, doncs estem a l'última setmana del curs que el departament obliga a fer quan un té plaça per tot el curs escolar o té un mínim de sis mesos treballats en un any. Gràcies a dir que sí en les meves opcions o preferències, aquest ha estat el meu cas: sí a treballar en escola rural, sí a fer mitja jornada, sí a fer un terç, sí a classes per adults, presons i ja no me'n recordo que més vaig posar. Com que volia treballar en aquesta part de l'educació vaig apostar fort i decidir fer kilòmetres canviant el meu estimat Vallés Occidental per la Catalunya central. Tinc una mitja jornada a una escola rural a Vinyoles, així que per la tarda faig una altre mitja jornada en el sector privat. Això és una elecció personal, però la situació econòmica apreta i per tant si un té la possibilitat, és molt probable que es treballi per acabar de fer un jornal per poder viure dignament. Potser us preguntareu perquè explico tot aquest rotllo, doncs un momentet si-us-plau.
Al treballar per la tarda no tinc gaire temps per la meva vida personal, entre preparar classes, el curs, la feina, els kimòmetres i la vida familiar doncs el temps per un necessita per cuidar-se és gairebé nul, però de tot, sabeu el que més em preocupa, doncs molt per sobre de tot és un dia estimbar-me amb el cotxe tornant de treballar, no sabeu ho malament que es viu pensant quan un torna de treballar: avui m'adormo i no sé què passarà.
És evident que el problema és meu i de ningú més però a partir d'aquest últim pensament, tot, i vull dir exactament TOT, passa a un segon nivell.
És adequat fer el curs quan un ja està treballant de forma continua? bufff, doncs no ho sé, els que en saben més ho han decidit així, però en el meu cas, m'haguès estimat fer el curs gairebé abans i tot, de poder-me apuntar a llistes. Per a mi, en el meu cas concret, el curs arriba tard pels alumnes que passen per les meves mans. Realment, he fet actuacions que han estat tractades dintre del temari del curs, aquestes són poc apropiades i/oproductives per tirar una classe endavant, ara que ho sé ho valoro enormement per l'any vinent, però a dia d'avui reconduir alguna situació que jo mateix he provocat amb la meva poca experiència, és molt difícil.
No Tenim un sistema ni una societat que valori al mestre com crec que s'hauria de fer, ni tampoc l'escola pública, i així ens va. No dic que cambiem i ens tornem tots suecs, perquè no ho serem mai, però sí podem tractar i cuidar millor el nostre sistema educatiu i els seus professionals. Un metge passa entre 4 i 5 anys fent la residència hospitalària per aconseguir ser adjunt, nosaltres fem una carrera (que jo no he fet perquè vinc del món de la música amb els estudis de Conservatori), que molts companys diuen que està mal plantejada per a la pràctica futura, i aquest o qualsevol altre curs de 30/40 hores per molt esforç i ganes que es posin no deixa de ser un curs que dona pinzellades a TOT un món.
Per cert, tinc molts amics metges i no se'ls tracte gens bé, i així ens va!
Un cop m'he desfogar en el meu espai personal públic, o sigui el meu blog. Ja puc anar més pel que se'm demanava.
Ja he comentat quina és la meva situació laboral i el que em penso, però no per això valoro negativament el meu pas pel curs, de fet a mi m'ha servit molt, i en molts aspectes, tant a nivell personal com laboral. El poder parlar amb altres interins, escoltar les seves situacions, poder explicar les meves i que algú t'entengui, és fantàstic, això ES TERÀPIA DE GRUP! Ahhhh! Com ho trobava a faltar, és fantàstic, he tingut una sort increïble amb la meva plaça i necessitava veure com de magres les passen els meus companys interins per adonar-me de fins a quin punt he tingut sort amb la meva plaça.
Com molts dels professors de música de secundària, jo vinc del món del Conservatori, així que tot i haver fet el C.A.P. un té la sensació que a nivell teòric, en sap poc. Per tant tot allò que li puguin explicar és molt benvingut i valorat, en tots els professors he trobat conceptes, teoríes i dinàmiques que són fantàstiques, ara només falta que un tingui el temps necessari per treballar-les a fons, vull dir, cada setmana et donen una pinzellada de tal i qual autor i/o teoria, i penses, això és fantàstic, m'ajudarà molt. Arribes a casa, fas el sopar, sopes, prepares les coses per demà, demà treballes, i a mitja classe penses, és que n'haig d'aprendre més, perquè ahir em van donar una possible solució, però em falta saber-ne més, i sobretot en el meu cas particular de les classes que em toca impartir, em falten hores per treballar tots aquest aspectes amb els alumn@s.
Totes les classes sobre dinàmiques de grup, educació emocional, educació inclusiva, treball cooperatiu, tot allò que mira l'educació des d'una vessant més humana m'encanta, i m'encata que m'expliquin que és possible, que una educació diferent a la que vaig viure jo és possible. L'esperança que això em dóna, diria que és la que encén la meva motivació. Veure que hi ha professionals que les apliquen, a escoles i Instituts i els funciona és esperançador, professionals que tenen opinions molt clares del que un pot demanar al nostre alumnat i també i molt especial, què busquem i li demanem a aquest alumnat.
-Totes les que m'expliquin són benvingudes. Però hi ha un temps concret, així que un marxa amb la sensació d'haver aprofondit poc, segurament qui ha fet magisteri, ja haurà treballat aquests temes, però els de música de secundaria, bé, som un altre món. Tenir diferents professors et dóna varis punts de vista i cada un se suposa que t'explica el que és el seu fort, i no tinc res negatiu a dir contra això, però sí contra el temps destinat a conèixens, presentar-nos i agafar el fil de treball que és necessari per a cada un d'ells.
Jo he tingut la sensació de..."amb els coneixements que tens, dona-me'n els màxims i és igual que fa qui ni perquè".
Per acabar, i enlleçar amb la primera part, dir que la situació està molt magre. A totes parts i a tots nivells, i això queda reflexat en els sentiments, emocions, il·lusions i motivació, de tots nosaltres, no ens sentim cuidats pel Departament, ni per aquest ni per la societat adulta. I per molt que ens estimem la nostra professió i creiem en l'educació, i en el nostre treball, nosaltres no som de pedra.
Què gran poder fer teràpia de grup, perquè realment ho necessitem! Personalment valoro positivament el curs, hi ha gent que està molt més rodada que jo i bé pot tenir una altre opinió, però el fet de trobar-nos tots i poder parlar sobre les nostres preocupacions i dubtes ha estat com anar a recarregar piles cada dimarts.
Educar és vital, tots formem una societat i els mestres són els contractats per aquesta societat per educar els seus fills i filles, educar-los perquè de grans estiguin dintre d'aquesta societat i en siguin part activa.
Hi ha moltes coses que no s'estan fent bé. Els que ens contracten i qui escull qui contracte no estem fent tot el possible perquè aquests nens i nenes siguin part activa i participativa en la societat futura.
Hi ha moltes coses a canviar i TOTS hem de canviar si realment volem una societat ACTIVA, DEMOCRÀTICA, FELIÇ i JUSTA.
Bé, doncs estem a l'última setmana del curs que el departament obliga a fer quan un té plaça per tot el curs escolar o té un mínim de sis mesos treballats en un any. Gràcies a dir que sí en les meves opcions o preferències, aquest ha estat el meu cas: sí a treballar en escola rural, sí a fer mitja jornada, sí a fer un terç, sí a classes per adults, presons i ja no me'n recordo que més vaig posar. Com que volia treballar en aquesta part de l'educació vaig apostar fort i decidir fer kilòmetres canviant el meu estimat Vallés Occidental per la Catalunya central. Tinc una mitja jornada a una escola rural a Vinyoles, així que per la tarda faig una altre mitja jornada en el sector privat. Això és una elecció personal, però la situació econòmica apreta i per tant si un té la possibilitat, és molt probable que es treballi per acabar de fer un jornal per poder viure dignament. Potser us preguntareu perquè explico tot aquest rotllo, doncs un momentet si-us-plau.
Al treballar per la tarda no tinc gaire temps per la meva vida personal, entre preparar classes, el curs, la feina, els kimòmetres i la vida familiar doncs el temps per un necessita per cuidar-se és gairebé nul, però de tot, sabeu el que més em preocupa, doncs molt per sobre de tot és un dia estimbar-me amb el cotxe tornant de treballar, no sabeu ho malament que es viu pensant quan un torna de treballar: avui m'adormo i no sé què passarà.
És evident que el problema és meu i de ningú més però a partir d'aquest últim pensament, tot, i vull dir exactament TOT, passa a un segon nivell.
És adequat fer el curs quan un ja està treballant de forma continua? bufff, doncs no ho sé, els que en saben més ho han decidit així, però en el meu cas, m'haguès estimat fer el curs gairebé abans i tot, de poder-me apuntar a llistes. Per a mi, en el meu cas concret, el curs arriba tard pels alumnes que passen per les meves mans. Realment, he fet actuacions que han estat tractades dintre del temari del curs, aquestes són poc apropiades i/oproductives per tirar una classe endavant, ara que ho sé ho valoro enormement per l'any vinent, però a dia d'avui reconduir alguna situació que jo mateix he provocat amb la meva poca experiència, és molt difícil.
No Tenim un sistema ni una societat que valori al mestre com crec que s'hauria de fer, ni tampoc l'escola pública, i així ens va. No dic que cambiem i ens tornem tots suecs, perquè no ho serem mai, però sí podem tractar i cuidar millor el nostre sistema educatiu i els seus professionals. Un metge passa entre 4 i 5 anys fent la residència hospitalària per aconseguir ser adjunt, nosaltres fem una carrera (que jo no he fet perquè vinc del món de la música amb els estudis de Conservatori), que molts companys diuen que està mal plantejada per a la pràctica futura, i aquest o qualsevol altre curs de 30/40 hores per molt esforç i ganes que es posin no deixa de ser un curs que dona pinzellades a TOT un món.
Per cert, tinc molts amics metges i no se'ls tracte gens bé, i així ens va!
Un cop m'he desfogar en el meu espai personal públic, o sigui el meu blog. Ja puc anar més pel que se'm demanava.
Ja he comentat quina és la meva situació laboral i el que em penso, però no per això valoro negativament el meu pas pel curs, de fet a mi m'ha servit molt, i en molts aspectes, tant a nivell personal com laboral. El poder parlar amb altres interins, escoltar les seves situacions, poder explicar les meves i que algú t'entengui, és fantàstic, això ES TERÀPIA DE GRUP! Ahhhh! Com ho trobava a faltar, és fantàstic, he tingut una sort increïble amb la meva plaça i necessitava veure com de magres les passen els meus companys interins per adonar-me de fins a quin punt he tingut sort amb la meva plaça.
Com molts dels professors de música de secundària, jo vinc del món del Conservatori, així que tot i haver fet el C.A.P. un té la sensació que a nivell teòric, en sap poc. Per tant tot allò que li puguin explicar és molt benvingut i valorat, en tots els professors he trobat conceptes, teoríes i dinàmiques que són fantàstiques, ara només falta que un tingui el temps necessari per treballar-les a fons, vull dir, cada setmana et donen una pinzellada de tal i qual autor i/o teoria, i penses, això és fantàstic, m'ajudarà molt. Arribes a casa, fas el sopar, sopes, prepares les coses per demà, demà treballes, i a mitja classe penses, és que n'haig d'aprendre més, perquè ahir em van donar una possible solució, però em falta saber-ne més, i sobretot en el meu cas particular de les classes que em toca impartir, em falten hores per treballar tots aquest aspectes amb els alumn@s.
Totes les classes sobre dinàmiques de grup, educació emocional, educació inclusiva, treball cooperatiu, tot allò que mira l'educació des d'una vessant més humana m'encanta, i m'encata que m'expliquin que és possible, que una educació diferent a la que vaig viure jo és possible. L'esperança que això em dóna, diria que és la que encén la meva motivació. Veure que hi ha professionals que les apliquen, a escoles i Instituts i els funciona és esperançador, professionals que tenen opinions molt clares del que un pot demanar al nostre alumnat i també i molt especial, què busquem i li demanem a aquest alumnat.
-Totes les que m'expliquin són benvingudes. Però hi ha un temps concret, així que un marxa amb la sensació d'haver aprofondit poc, segurament qui ha fet magisteri, ja haurà treballat aquests temes, però els de música de secundaria, bé, som un altre món. Tenir diferents professors et dóna varis punts de vista i cada un se suposa que t'explica el que és el seu fort, i no tinc res negatiu a dir contra això, però sí contra el temps destinat a conèixens, presentar-nos i agafar el fil de treball que és necessari per a cada un d'ells.
Jo he tingut la sensació de..."amb els coneixements que tens, dona-me'n els màxims i és igual que fa qui ni perquè".
Per acabar, i enlleçar amb la primera part, dir que la situació està molt magre. A totes parts i a tots nivells, i això queda reflexat en els sentiments, emocions, il·lusions i motivació, de tots nosaltres, no ens sentim cuidats pel Departament, ni per aquest ni per la societat adulta. I per molt que ens estimem la nostra professió i creiem en l'educació, i en el nostre treball, nosaltres no som de pedra.
Què gran poder fer teràpia de grup, perquè realment ho necessitem! Personalment valoro positivament el curs, hi ha gent que està molt més rodada que jo i bé pot tenir una altre opinió, però el fet de trobar-nos tots i poder parlar sobre les nostres preocupacions i dubtes ha estat com anar a recarregar piles cada dimarts.
Educar és vital, tots formem una societat i els mestres són els contractats per aquesta societat per educar els seus fills i filles, educar-los perquè de grans estiguin dintre d'aquesta societat i en siguin part activa.
Hi ha moltes coses que no s'estan fent bé. Els que ens contracten i qui escull qui contracte no estem fent tot el possible perquè aquests nens i nenes siguin part activa i participativa en la societat futura.
Hi ha moltes coses a canviar i TOTS hem de canviar si realment volem una societat ACTIVA, DEMOCRÀTICA, FELIÇ i JUSTA.
divendres, 9 de març del 2012
Coavaluació d'un company/a de curs.
Aquí hi ha la meva coavaluació del blog de la meva companya Elisabeth Úbeda.
Un blog molt interessant i treballat.
https://docs.google.com/document/d/1_LLWObh6qAceDVj7qscMzEREfQqHyA0t28c0_eH0LEM/edit
Un blog molt interessant i treballat.
https://docs.google.com/document/d/1_LLWObh6qAceDVj7qscMzEREfQqHyA0t28c0_eH0LEM/edit
dimecres, 7 de març del 2012
Les emocions en la gestió de conflictes.
- Descripció del cas:
A la classe de Tercer tenim un nen que ja fa classes amb la professora d'Educació Especial, no té cap malaltia ni trastorn diagnosticat, però el seu comportament és tant destructiu per la classe i per ell mateix que se li fan classes amb la professora abans esmentada. Se'n riu dels companys quan s'equivoquen, pega quan algú li diu alguna cosa que no li agrada, no sap gestionar les seves emocions i les canalitza amb violència física i psicològica cap a tothom, siguin monitores de menjador, companys de la classe i companys de l'escola. Amb els i les mestres es mostra desafiador, no és violent però li costa acceptar les normes que aquest/es marquen per a la classe i l'escola.
- Estratègies pensades a nivell individual per a resoldre el cas (Autoanàlisis):
En aquest grup de tercer jo li faig reforços, així que depenent del dia, jo tinc un grup de 7/8 alumnes on de vegades en "X" hi és i de vegades no, altres dies també he fet classe només amb ell i una altre alumna que necessita un suport més gran.
Les estratègies que he utilitzat són:
Parlar-li de com afecte negativament el seu comportament a la resta de la classe.
Donar-li a entendre mitjançant la paraula (una explicació oral) que ell mateix està perdent, ja que amb el seu comportament perjudica el seu aprenentatge.
Dir-li quan està molt inquiet/nerviós/descontrolat que marxi una estoneta fora de la classe, respiri una una estona i torni quan cregui que està més tranquil i pot controlar-se millor.
- Estratègies aportades pels companys del curs o del centre, experiències d'altres o fonts teòriques:
El que van acordar la tutora amb la professora d'Educació Especial va ser fer un full de seguiment per tal de que a casa seva tinguessin constància de quin era el treball i comportament del dia a dia, així des de casa es podria incidir més en el control del nen.
Aquesta mateixa setmana la mare ha vingut trucada per l'escola per posar en constàncies algunes actituds força desagradables, i bé hem estat informats de la situació personal que viu i això ens dóna un perquè del comportament del nen, a partir d'aquí s'han proposat unes activitats per treballar el control de les seves emocions.
Avaluem que quan el nen treballa en un grup molt reduït (ell i com a molt dos més), el seu comportament canvia moltíssim, és quan està en grup que no controla les seves emocions i impulsos.
Per la part familiar, el nen i la família, amb ajuda professional exterior han començat a treballar pautes de comportament a casa.
- Proposta definitiva d'estratègies que heu fet servir(o faríeu servir) per a resoldre definitivament aquest cas:
Col·laborar i tenir una comunicació constant amb la família per tal de continuar les pautes marcades pel professional extern.
Continuar amb el full de seguiment que avalua en 0=gens 1=una mica 2=bastant i 3=molt tres ítems que són comportament, deures fets i ha treballat a classe? per tal de poder avaluar la seva progressió i resolució del cas.
Treballarem l'identificació d'emocions mitjançant imatges, aquestes podran ser de nens petits jugant tots en harmonia, nens barallant-se, algú que pega amb un altre, un avi patint, fotos de diferents tipus de família. Ell haurà d'explicar que sent en el moment de veure aquestes fotos, tenint com a suport el/la mestre al costat i unes imatges que relacionin cares amb emocions.
Treballarem l'empatia mitjançant el role-playing, per exemple aquesta setmana ha posat en ridícul i s'ha mofat d'una monitora de menjador, aquesta monitora resulta que és la mare d'una companya seva, així que agafarem la seva companya, ell, un/a mestre que farà de monitora de menjador i repetirem l'acció al revés. Ell serà la seva companya i la companya serà ell, anirem parant el "joc" quan així ho creiem oportú per donar temps a explicar i preguntar quines són les emocions i sensacions que sorgeixen, com els i com afecten aquestes, els fa sentir bé o malament, si se senten malament com ho podrien canviar, i acabar amb un compromís de que no és bo que es torni a produir i abans que passi, donar avisos perquè el puguem ajudar.
No Utilitzar mai la paraula càstig, ni que ell se senti castigat, en cas de necessitar frenar-lo li donarem un espai tranquil, perquè ell pugui allà descansar, parar, respirar, prendre consciència de les seves emocions i donar-li l'oportunitat de dominar-les.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)