1.TASCA PLA D'EMERGÈNCIA.
Per treballar el pla d'emergències hem omplert un quadre amb qüestions relatives al pla d'emergències, algunes fan referència a la nostre persona, d'altres sobre la nostre escola i les últimes sobre la normativa i/o valoracions generals (aquest quadre el podem veure al final del punt linkant l'enllaç). Per omplir la primera part, hem hagut de reflexionar de manera individualitzada les preguntes i qüestions que se'ns formulaven, un cop fet i sota la direcció de la tutora, ens hem agrupat en grups (en el nostre cas érem tres persones). Aquí hem omplert la segona part del quadre. Aquesta vegada però, el que escrivíem sortia d'una reflexió comuna, d'una posada en comú dels diferents punts de vista, agafant els que se'ns havien escapat, treient, modificant o reafiarmant el que nosaltres de manera individual havíem pensat.
Per comprovar l'encert de les nostre reflexions hem anat a la font, en aquest cas la font és la normativa del Departament d'Educació, en concret el Document per a l'organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics d'educació especial del curs 2011-2012. Hem escrit el que deia aquesta normativa en una tercera part del quadre.
L'última apartat de l'activitat i per tant del quadre, ha consistit en replantejar-se i reescriure les qüestions abans treballades tenint en compte aquesta normativa.
D'aquesta manera tota l'activitat s'ha englobat en una pràctica reflexiva, aquesta pràctica consta de tres parts que ja hem anat explicat però val la pena tornar-ho a fer de manera més sintetitzada i clara. Així en una pràctica reflexiva hi ha tres punts:
- Primer de tot hi ha una reflexió individual.
- Després es pose'n en comú aquestes reflexions individuals per tal de tenir altres punts de vista (i altres reflexions, tothom suma, tal i com deien al meu poble).
- Per finalitzar el cicle, havent investigat que diuen els experts i/o la normativa, es torna a reflexionar per tal de veure i prendre consciència dels encerts i/o errors dels nostres pensaments, creences o judicis.
Aquí doncs trobareu la graella treballada al seminari sobre seguretat i salut laboral en aquest enllaç:
https://docs.google.com/document/d/1zB9GTXtAxUbZmEePTYswSmYi7fqwCiT0qxuP5UJf-9c/edit
SALUT!!!!!!!
2. CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT.
ELS MEUS POSSIBLES RISCOS I DANYS DINS DEL MEU ESCENARI LABORAL.
Bé, primer de tot, cal dir que el meu escenari laboral, és gairebé l'escola sencer, a excepció de l'aules de ciències i el gimnàs, estant en contacte tan com els de P3 (jocs exteriors) com els de sisè (TAC).
Amb el materials sobre Seguretat i Salut i tenint en compte els 5 grups en que s'ordenen les condicions de seguretat i salut escriurem possibles riscos i danys.
- Condicions de seguretat: l'escola encara no té l'any de vida, així que en qüestions se seguretat està en regla amb la llei, una altre cosa és el que anat passant després, per exemple als d'infantil no hi ha res que els agradi més que jugar amb els cubells i les pales, i tenen el seu pati com un camp de mines, tot ple de forats, a principi de curs no era preocupant, però és que han arribat a una capa de sorra a on ja no hi ha sorra, ara hi troben pedres, i clar, tenen allà una competència sobre qui troba la pedra més maca, que aquesta pedra és meva, i ell me l'ha pres, i bla bla bla, un dia d'aquest si no hi posem remei algú prendrà mal, se'ls ha motivitat i incentivat a tapar tots els forats, però no sé què passa que a tots o a la majoria dels humans ens crida més l'atenció la destrucció que la creació (destrucció=obrir forats, creació=tapar-los). Dintre d'aquest rol destructiu, hi ha una caseta de plàstic que amb cops hi patades ha anat cedint i estem a l'espera que vingui la brigada a endur-se-la, si no venen ràpid encara caurà sobre el cap d'algú i llavors tindrem problemes dels grossos.Les portes s'obren cap a dins la classe i no sé que diu la llei al respecte però quan s'atabalen i en casos d'emergència personalment preferiria que s'obrissin cap a fora. L'arquitecta es va lluir amb les finestre, jo no sé en que pensava aquest/a professional però no n'ha encertat ni una, tenim molta llum natural i no la podem aprofitar, o bé ens enlluer-na i no veiem res, cosa que fa que de vegades improvitzem cortines amb cartolines o bé no ens arriba, en fi, a malgastar llum i a privar-nos d'aquest benefici.
- Condicions d'higiene ambiental: ens hem trobat una sorpresa aquest any, amb les arribades de les pluges, quan n'hi ha molta, alguna cosa no va bé que tenim goteres, i el més preocupant, és que surt una fortor dels lavabos que pot arribar a fer vomitar si un n'és sensible.
- Càrrega física i càrrega vocal: tots coneixem el cansament físic que produeix estar en contacte amb els nens i nenes, sobretot quan són menuts, ja que el fet de posar-te a la seva alçada pot arribar a produir molts mals d'esquena. La cadira del mestre en cada aula és diferent, com que no hi ha pressupost hi ha el que hi ha i algunes són força incòmodes (això no vol dir que les dels alumnes siguin millor, que estan igual o pitjos que nosaltres). Per sort ser professor de Tècnica Alexander m'està ajudant molt a prevenir tots aquest problemes, si no fos per aquests coneixements ves a saber com tindria l'esquena i sobretot la veu, ja que la força molt més del que jo voldria, quan estic allà dins, no he trobat eina millor (pel resultat) que el crit, això té els dies contats perquè o ells peten o jo peto, el crit és un recurs que pot funcionar de tant en tant, però tenir-lo com a base, porta al fracàs. Si tingués més coneixements i/o recursos per fer front a la classe no l'hauria de fer servir tant, i de segur que les meves cordes vocals ho agrairien (i les seves orelles i autoconfiança també).
- condicions psicosocials: el suport dels companys i companyes, de l'equip directiu, de l'AMPA i dels pares és excepcional, són una gent magnífica amb moltes ganes de treballar per l'educació, amb un cor enorme per ajudar als nouvinguts, i poques paraules més puc dir, no es pot fer més ni millor. Per desgràcia la meva pròpia demanda psicològica és qui em porta més mals de cap, la pressió per fer una bona feina, per poder ensenyar, la pressió de no saber si seré apte o no, amb les conseqüències laborals i econòmiques. La pròpia pressió que sento al saber que tinc mil carències en formació i per tant potser no els hi estic ensenyant tot el que necessiten em deixa amb molta mala consciència. Formar-me més i guanyar eines amb aquests coneixements i la pròpia experiència són els camins que hem marco per evitar aquest patiment psicològic.
- Factors extralaborals: El fer només mitja jornada implica que haig de mantenir la feina que ja feia, dues mitjes jornades fan una jornada, al igual que dos i dos són quatre. Molts interins hem vist com no ens truquen, per tant en el meu cas vaig decidir canviar de servei territorial i si bé és veritat que tinc una vacant per tot l'any, també és veritat que aquesta està a 100 km de casa, tornar a les 14h sense dinar i amb aquell solet de cara, fa que la conciència passi de 100 a gairebé nirvana, i anant en cotxe/moto no és un tema per prendre-se'l en broma.
